En aquesta apartat m’agradaria parlar sobre la reinserció de les persones
drogodepents ja que és essencial saber si realment el fet de crear recursos i
tractaments per aquets, dona peu a una bona reinserció social a la societat.
Per començar voldria fer una petita definció del que s’enten per reinserció
social. Segons L’Observatori Europeu de les Drogues i Toxicomania (2013)
defineix la reinserció social com:
“qualsevol intervenció social amb l'objectiu d'integrar els antics o
actuals consumidors problemàtics de drogues a la comunitat”. Els tres «pilars»
de la reinserció social són l'habitatge, l'educació, i l'ocupació (inclosa la
formació professional). Altres mesures, com ara activitats d'assessorament i
d'oci, també poden ser utilitzades.
Tot i que l’abordatge de la drogodependencia consta de quatre fases (desintoxicació, deshabituació,
rehabilitació i reinserció). Trobo essencial centrarme en aquest últim ja que
és un aspecte clau per aconseguir una recuperació total dels drogodependents, ja
que el què es busca és la millora d’aspectes o barreres no relacionades amb les
drogues i el consum. Tot i així, considero que seria important que la
reinserció no es trobes en l’ultima part final del tractament sinó des d’un bon
començament, anar treballant aquest procés de recuperació per una millora en la
societat, en ell mateix…
Us poso un enllaç sobre una
notícia que parla de l'eficàcia de les Comunitats Terapèutiques en quant a la
reinserció d'aquets.
La FSC i la Universitat de Barcelonba publiquen un estudi on es demostra que 5 anys després de l'alta, un 50 % dels usuaris es mantenen abstinents.
Article
Seguiment de dependents de l'alcohol i/o de la cocaïna després de rebre tractament a una Comunitat Terapèutica : Estudi pilot.
A Espanya, les Comunitats Terapèutiques (CT) constitueixen un model de tractament comú a les addiccions, encara que a penes hi ha investigació sobre la seva eficàcia i la persistència dels seus èxits.
Objectius: Avaluar els efectes a curt, mitjà i llarg termini del tractament de l'addicció al alcohol o cocaïna a les CT de la "Fundació Salut i Comunitat".
Disseny: Estudi pilot descriptiu, amb un disseny seqüencial de cohort. es va aplicar una enquesta dissenyada ad hoc a 91 usuaris per conèixer la seva evolució en els diferents períodes de seguiment (1, 3, 5 o 10 anys després de seva sortida de la CT): variables sociodemogràfiques, d'ús de la / les substància / es psicoactiva / si relacionades amb l'estada a la CT.
Es descriu el canvi entre abans de la CT i en l'actualitat respecte a variables acadèmiques, laborals, de consum de droga / s, salut, adaptació sociofamiliar i comportament delictiu.
Resultats
Resultats: les cohorts van mostrar un patró previ relativament comú, rebent un tractament similar. els usuaris afirmen haver disminuït l'hàbit de consum freqüent de la droga principal, trobant un 48.9% que no ha recaigut ni tan sols mitjançant un consum ocasional de la / les droga / s.
Resultats: les cohorts van mostrar un patró previ relativament comú, rebent un tractament similar. els usuaris afirmen haver disminuït l'hàbit de consum freqüent de la droga principal, trobant un 48.9% que no ha recaigut ni tan sols mitjançant un consum ocasional de la / les droga / s.
També perceben haver millorat la seva salut i les seves relacions familiars, així com el comportament agressiu i problemes legals derivats del consum de droga / s. conclusions: després de la seva rehabilitació en una CT, els usuaris manifesten una disminució global del consum de drogues i perceben una millora a nivell de salut, família, violència i problemàtiques derivades del consum.
Font : Revista Addicciones , 2011 - Vol. 23 Nº, 4 Pàg. 289-298
Per finalitzar aquest post, una mica reflexió sobre la reinserció social;
Creieu que són suficients els recursos de reinserció social de Catalunya actualmente?
Creieu que són suficients les ajudes econòmiques de L’Administració, Generalitat…?
I per últim; creieu que la reinserció Social ha de ser una conseqüència de l’abstinència, o bés un procés continu o precursor de la deshabituació?
Personalment, encara que ens trobem en un moment complicat i que ha anat perjudicant cada vegada més el tercer sector, considero que caldria més finançament per part de l’Administració perquè aquestes entitats i associacions continuessin treballant. També, crec que el nombre de recursos que s’estipula a Catalunya és insuficient ja que molts d’ells són de curta durada, cosa que provoca que el % de reinserció sigui menys elevat. Finalment, penso que seria bo crear més recursos que oferissin eines de suport i activitats d’oci que siguessin utilts per la reinserció social, l’aprenentatge d’habilitat i que milloressin la conviviència.
Observatorio Europeo de las Drogas y las Toxicomanias. (2012). El problema de la drogodependencia en Europa. Informe Anual. Luxemburgo.
http://periferics.blogspot.com.es/2012/02/estudi-sobre-leficacia-de-les.html
Hola Laia,
ResponderEliminarHe decidit dedicar el meu comentari al teu bloc perquè trobo molt interessant la pregunta amb la que obres la teva entrada : “Es reinserten?”
Pel que fa a la definició de reinserció que dona l’Observatori Europeu de les Drogues i Toxicomania (2013), trobo que és una mica precària quan parla dels tres pilars bàsics (habitatge, educació i ocupació) sense esmentar les relacions socials o familiars en si, pròpiament com una via de desenvolupament que cal treballar per a aconseguir una integració social completa.
Trobo molt encertat el plantejament que exposes sobre el treball de la reinserció no com quelcom propi del final, sinó com una constant al llarg del procés. Si la inclusió en una comunitat és tan sana i beneficiosa per a qualsevol persona, perquè no beneficiar-se d’aquest intercanvi des d’un primer moment? Cal entendre que aquesta hauria de ser una via de treball paral•lela a altres, ja que fins i tot podria servir com a potenciador de millores, gràcies a la motivació positiva que es pot obtenir.
Mirant el vídeo que has penjat sobre la Fundació Salut i Comunitat (2012), vull destacar la frase d’un usuari que diu, parlant des de la seva experiència personal, “ no es un orgullo ser adicto, lo que sí que es un orgullo es dar un paso adelante”. Trobo molt important el treball que tenim els educadors d’aconseguir que el motiu de satisfacció d’algú sigui un mateix. Quan aconseguim que la persona senti la seva vàlua, haurà descobert que en les seves mans està la força per aconseguir el canvi que tan esperaven. Per últim, quan Jordi Victoria (2012) ens explica que “no se puede bajar la guardia”, dóna a entendre que aquesta és una lluita constant, contra un mateix i per sempre. Per això és tan important que durant el període que estiguem treballant juntament amb ells, com a educadors, ens assegurem que entenguin que, com dèiem abans, són capaços de presentar resistència a les drogues i triar el camí que desitgin per arribar a assolir les fites que han triat en la vida.
Volia dir-te també, que he estat investigant sobre aquesta fundació que ens presentaves i que he trobat un projecte que lliga el teu tema, les drogues, amb el meu, la violència masclista. Es diu “Proyecto Malva”, i es dedica a la prevenció de la violència de gènere associada a l’alcohol. Val a dir, també, que la relació que s’esdevé no és de causa-efecte, no per beure portaràs a terme un maltractament. Cal tenir molt de compte amb no confondre els conceptes i usar el consum de drogues com a justificador de conductes violentes.
El que sí que és cert, i és el que s’està estudiant, és l’alcohol com a element potenciador d’aquestes conductes. Com a inhibidor, fa que l’agressor tingui una consciència menys reflexiva del que fa i, com a mitjà evasiu, fa que la víctima molts cops per sortir d’aquesta situació també en consumeixi. Quan s’ajunten espirals de violència amb qualsevol drogodependència és molt més difícil d’intervenir, ja que a la víctima li costarà molt més ser conscient i fer el pas per sortir-se’n.
Per acabar, felicitar-te per la feina feta i animar-te a continuar treballant.
Un bloc molt interessant!
Alba Díaz Lino