M’agradaria fer una distinció
entre dues Comunitats Terapèutiques; la de curta durada (sis mesos) i la de llarga
durada (fins que es rehabiliten) ja que
torbo essencial saber què és el que es fa i quin és el procediment que es
realitza.
Per tal d’entendre-ho millor,
considero interessant parlar de la Comunitat Terapèutica Can Coll ( estada
mitjana) i la Riera Major ( llarga durada).
CAN COLL;
Aquest centre està en
funcionament des de l’any 1992 i s'han anat produïnt grans canvis tant d’infraestructures, com
personal i activitats. Consta d’un gran equip de professionals ( metges,
psicòlegs, educadors i treballadors socials, infermers, monitors…).
El seu objectiu
principal és la deshabituació, tractament i reinserció de les persones amb dependència
a les drogues.
Està destinat a persones
amb dependència del alcohol i cocaïna... que hagin realitzat anteriorment intents de
tractament ambulatori sense aconseguir mantenir la abstinència continuada o
també persones que no hagin tingut la suficient força i voluntat
per efectuar el tractament ambulatori.
És un centre de
tractament residencial de curta durada ( aproximadament 6 mesos) amb una
capacitat de 34 persones tant homes com dones.
El programa consisteix
en quatre fases; les dues primeres consisteixen en no fer sortides al exterior,
la tercera fase ( a partir del quart mes de tractament) consisteix en fer
sortides gradualment del centre al seu futur lloc de residència i la quarta
fase es realitzen sortides més llargues per tal de facilitar l’accés a les
activitats de reinserció.
Can Coll compte amb unes
bones instal·lacions com; gimnàs, pista d’esport, servei de menjador,
habitacions dobles amb bany, sales comunes…
Algunes de les fotografies
que es mostren a continuació són parts de la Comunitat Terapèutica Can Coll.
RIERA MAJOR; és semblant el CT Can Coll, simplement que
aquesta fa un tractament residencial intensiu de quatre mesos i mig dins del
centre, amb un posterior seguiment ambulatori en un context urbà de tres mesos
més.
Tenen un equip format
per un psicòleg, psiquiatre, treballador i educador social.
La població a la que va destinada
són persones amb addicció a qualsevol substància que han estat ingressades
anteriorment o no a una altre CT i que han tingut una recaiguda i també persones que contin amb l’ajuda de la
seva família per tal de poder-los ajudar.
La Fundació Salut i Comunitat anota; “Durante
el último año se han atendido a 80 personas con adicción a la cocaína, al
alcohol, o a ambas sustancias simultáneamente, muchas de las cuales presentaban
al tiempo otros trastornos psicológicos.” Per tant, creieu que hi ha relació el fet que es
consumeixin drogues amb que posteriorment afecti els trastorns psicològics?
El tema que diferència una CT amb l’altre és el treball
amb les famílies, és a dir, que des de la segona quinzena de l’ingrés aquets,
ja poden entrar en contacte amb els usuaris i obtenir la informació necessària
per fer front a la problemàtica que els hi ocupa. Tal i com remarca la FSC “Durante
el último año hemos atendido a más de 1.000 personas mediante terapias grupales
en las que las familias juegan un papel muy important”. Trobeu necessàries
aquestes teràpies grupals per tal de que ajudin al intern a deshabituar-se?
El procés es desenvolupa en dues fases. Primer de tot, es
porta a terme un tractament intensiu en medi rural, cosa que facilita als
interns a distanciar-se del seu cercle social val a dir que ajuda a la persona
en el seu procés de desintoxicació física de les substàncies, la presa de consciència,
la motivació per deixar-ho, objectius proposats per aconseguir deixar de
consumir…
Pel que fa a la segona fase del tractament, es completa i
es posa en practica tot el que anteriorment dins del centre s’havia treballat i
ajuda a la persona i a la familia a anar resolent poc a poc les dificultats en
les quals es trobi, amb l’objectiu de consolidar l’abstinència. Es fa un tractament ambulatori intensiu
durant tres mesos en els Serveis D’atenció Psicosocial a la ciutat de
Barcelona.
Fundación
Salud y Comunidad. (2013). Centro
Terapéutico Intensivo RIERA MAJOR. Recuperat dia 5 de Desembre del 2013
Fundación
Salud y Comunidad. (2013). Centro
Terapéutico Estancia Media CAN COLL. Recuperat dia 5 de Desembre del 2013
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarAquests centres em fan pensar amb el que vaig visitar a Freiburg en una programa del Seminari Intergeneracional Freiburg ‐ Barcelona 2013, el seminari d’intercanvi Freiburg i Pere Tarrés sobre drogodependències.
ResponderEliminarDurant la meva estada a Freiburg vaig poder esta en contacta no només amb professionals si no també amb interns. Aquests valoraven molt la teràpia ocupacional amb fusta i ceràmica. Això els feia sentir-se útils i vàlids com a persones. Els feia veure la seva vida amb perspectiva i esperança. Això era tant diferent de la seva vida recent de marginalitat, tot el dia sense fer res i amb la necessitat d’omplir aquest buit amb el que tenia a ma: les drogues. Tot es convertia en un cercle viciós, sense sortida que feia a miques la poca autoestima que li quedava. La teràpia ocupacional afavoreix la recuperació de la seva autoestima i en alguns casos la reinserció sociolaboral.
Crec que aquest blog s’hauria de completar amb alguna descripció del funcionament terapèutic i els mètodes de treball. Això facilitaria als Treballadors i Educadors Socials escollir el centre més apropiat per tractar cada cas.
Suggereixo afegir aquests blogs de consulta per completar el treball
Estic a la teva disposició per aprofundir en aquests temes i millorar la nostra preparació i capacitat de treball en aquest àmbit.
Em sembla molt interessant l’aportació que fas a la part final del blog en relació als recursos dels que disposem a Catalunya per saber cap on adreçar les persones que ho precisin.
També hi vam tenir sort de conèixer de primera ma dos persones que treballen incansablement en aquest àmbit i cal mencionar els que treballen aquests temes des de Barcelona.
Amalgama 7. Atenció terapéutica i educativa per a joves i adolescents: http://amalgama7.com/.Amalgama-7 és una institució terapéutica i educativa especializada en la atención a adolescents i joves i als seus familiars.
Energy Control: http://energycontrol.org/.
Energy Control és un progecte de reducció de riscos de la ONG ABD (Asociación Bienestar y Desarrollo). El seu àmbit de actuació és estatal i compten amb delegacions a les Comunitats Autónomes de Catalunya, Madrid, Illes Balears i Andalusía. Desenvolupen estratègias de Gestió de Plaers i Riscos, oferint informació, assessorament i formació sobre drogues amb l’objectiu de disminuir els riscs del seu consum.
Considero molt interessant aquesta entrada sobre les comunitats terapèutiques, ja que estic totalment desinformada dels recursos dels que disposen les persones drogodependents.
ResponderEliminarDesprès de llegir els dos recursos que has explicat i fent referències a algunes de les preguntes obertes que has esmentat: vull dir que pot ser en un primer moment, llegint les mesures que prenien d'aïllament de les persones amb addicció m'han semblat mesures molt dràstiques però que en veritat, molts cops la dificultat que troben aquestes persones per deshabituar-se està directament lligada amb l'entorn en el que viuen. És per això, que crec que és útil el fet de que aquestes comunitats es trobin aïllades de l'entorn més proper dels usuaris, i que ingressar-hi signifiqui per ells una descontextualització total i un canvi de rutina, facilitant així, que no tinguin a l'abast tot allò extern que els ha portat a consumir.
Vull afegir també, que tot i que, la problemàtica amb el consum sigui de la persona en qüestió no es pot obviar a la família, que forma part de l'entorn d'aquesta i que, en algunes ocasions, pot arribar a ser una font de recolzament imprescindible. És per això, que estic d'acord amb el funcionament del segon centre, Riera Major, i en el treball que procura que es faci amb la família, ja que fomentant aquest tipus de vincle l'usuari es pot sentir més reforçat per a finalitzar amb èxit el seu procés.
Per altra banda, i fent referència al comentari de la nostra companya Nadia volia parlar del coneixement que tinc de la campanya Energy Control de l’ ONG ABD (Associación Bienestar y Desarrollo). Conec que una de les vies d'actuació en aquest projecte que té l’ ONG és situar un punt d'informació a la porta de discoteques i festivals de música, on s'ofereixen a informar-te de les drogues que es consumeixen i a valorar en el mateix moment el grau de puresa d'aquelles substàncies que consumeixes. Considero que el treball d'aquesta ONG resulta útil com a mitjà d'informació, ja que molts cops els consumidors tenen un alt grau de desconeixença sobre aquelles substàncies que prenen. És per això, que sense establir cap compromís fan una feina divulgativa, que pot resultar molt útil per prendre consciència , si més no, de les repercussions que poden venir donades per el consum, i valorar si s'està disposat o no.
És per això, que et recomano si estàs interessada en tot el tema sobre drogodependències que miris aquesta campanya. És interessant valorar també a part del que parles en el teu blog, que tracta més de les persones que ja son addictes a una substància, la manera de conscienciar als joves que comencem a apropar-se a aquest món i fer que coneguin les repercussions del consum, per intentar evitar així que aquest vagi en augment.
Et deixo un link on pots trobar una entrevista amb Víctor Galán, un dels responsables del programa Energy Control i on s’explica clarament el projecte i les seves finalitats: http://www.youtube.com/watch?v=CivCiRgYO6w