ES REINSERTEN?

En aquesta apartat m’agradaria parlar sobre la reinserció de les persones drogodepents ja que és essencial saber si realment el fet de crear recursos i tractaments per aquets, dona peu a una bona reinserció social a la societat.

Per començar voldria fer una petita definció del que s’enten per reinserció social. Segons L’Observatori Europeu de les Drogues i Toxicomania (2013) defineix la reinserció social com:

“qualsevol intervenció social amb l'objectiu d'integrar els antics o actuals consumidors problemàtics de drogues a la comunitat”. Els tres «pilars» de la reinserció social són l'habitatge, l'educació, i l'ocupació (inclosa la formació professional). Altres mesures, com ara activitats d'assessorament i d'oci, també poden ser utilitzades.

Tot i que l’abordatge de la drogodependencia consta de quatre fases (desintoxicació, deshabituació, rehabilitació i reinserció). Trobo essencial centrarme en aquest últim ja que és un aspecte clau per aconseguir una recuperació total dels drogodependents, ja que el què es busca és la millora d’aspectes o barreres no relacionades amb les drogues i el consum. Tot i així, considero que seria important que la reinserció no es trobes en l’ultima part final del tractament sinó des d’un bon començament, anar treballant aquest procés de recuperació per una millora en la societat, en ell mateix…

Us poso un enllaç sobre una notícia que parla de l'eficàcia de les Comunitats Terapèutiques en quant a la reinserció d'aquets.

Estudi sobre l'eficàcia de les Comunitats Terapèutiques

La FSC i la Universitat de Barcelonba publiquen un estudi on es demostra que 5 anys després de l'alta, un 50 % dels usuaris es mantenen abstinents. 

Article 

Seguiment de dependents de l'alcohol i/o de la cocaïna després de rebre tractament a una Comunitat Terapèutica :  Estudi pilot.

A Espanya, les Comunitats Terapèutiques (CT) constitueixen un model de tractament comú a les addiccions, encara que a penes hi ha investigació sobre la seva eficàcia i la persistència dels seus èxits.

Objectius: Avaluar els efectes a curt, mitjà i llarg termini del tractament de l'addicció al alcohol o cocaïna a les CT de la "Fundació Salut i Comunitat".

Disseny: Estudi pilot descriptiu, amb un disseny seqüencial de cohort. es va aplicar una enquesta dissenyada ad hoc a 91 usuaris per conèixer la seva evolució en els diferents períodes de seguiment (1, 3, 5 o 10 anys després de seva sortida de la CT): variables sociodemogràfiques, d'ús de la / les substància / es psicoactiva / si relacionades amb l'estada a la CT.

Es descriu el canvi entre abans de la CT i en l'actualitat respecte a variables acadèmiques, laborals, de consum de droga / s, salut, adaptació sociofamiliar i comportament delictiu.

Resultats

Resultats: les cohorts van mostrar un patró previ relativament comú, rebent un tractament similar. els usuaris afirmen haver disminuït l'hàbit de consum freqüent de la droga principal, trobant un 48.9% que no ha recaigut ni tan sols mitjançant un consum ocasional de la / les droga / s.

També perceben haver  millorat la seva salut i les seves relacions familiars, així com el comportament agressiu i problemes legals derivats del consum de droga / s. conclusions: després de la seva rehabilitació en una CT, els usuaris manifesten una disminució global del consum de drogues i perceben una millora a nivell de salut, família, violència i problemàtiques derivades del consum.

Font : Revista Addicciones , 2011 - Vol. 23 Nº, 4 Pàg. 289-298

http://periferics.blogspot.com.es/2012/02/estudi-sobre-leficacia-de-les.html

Per finalitzar aquest post, una mica reflexió sobre la reinserció social;

Creieu que són suficients els recursos de reinserció social de Catalunya actualmente?

Creieu que són suficients les ajudes econòmiques de L’Administració, Generalitat…?

I per últim; creieu que la reinserció Social ha de ser una conseqüència de l’abstinència, o bés un procés continu o precursor de la deshabituació?

Personalment, encara que ens trobem en un moment complicat i que ha anat perjudicant cada vegada més el tercer sector, considero que caldria més finançament per part de l’Administració perquè aquestes entitats i associacions continuessin treballant. També, crec que el nombre de recursos que s’estipula a Catalunya és insuficient ja que molts d’ells són de curta durada, cosa que provoca que el % de reinserció sigui menys elevat. Finalment, penso que seria bo crear més recursos que oferissin eines de suport i activitats d’oci que siguessin utilts per la reinserció social, l’aprenentatge d’habilitat i que milloressin la conviviència.

Observatorio Europeo de las Drogas y las Toxicomanias. (2012). El problema de la drogodependencia en Europa. Informe Anual. Luxemburgo.


http://periferics.blogspot.com.es/2012/02/estudi-sobre-leficacia-de-les.html

QUÈ ENS TROBEM DINS LES COMUNITATS TERAPÈUTIQUES?

M’agradaria fer una distinció entre dues Comunitats Terapèutiques; la de curta durada (sis mesos) i la de llarga durada (fins que es rehabiliten)  ja que torbo essencial saber què és el que es fa i quin és el procediment que es realitza.

Per tal d’entendre-ho millor, considero interessant parlar de la Comunitat Terapèutica Can Coll ( estada mitjana) i la Riera Major ( llarga durada).

CAN COLL;

Aquest centre està en funcionament des de l’any 1992 i s'han anat produïnt grans canvis tant d’infraestructures, com personal i activitats. Consta d’un gran equip de professionals ( metges, psicòlegs, educadors i treballadors socials, infermers, monitors…).

El seu objectiu principal és la deshabituació, tractament i reinserció de les persones amb dependència a les drogues.

Està destinat a persones amb dependència del alcohol i cocaïna...  que hagin realitzat anteriorment intents de tractament ambulatori sense aconseguir mantenir la abstinència continuada o també persones que no hagin tingut la suficient força i voluntat per efectuar el tractament ambulatori.

És un centre de tractament residencial de curta durada ( aproximadament 6 mesos) amb una capacitat de 34 persones tant homes com dones.

El programa consisteix en quatre fases; les dues primeres consisteixen en no fer sortides al exterior, la tercera fase ( a partir del quart mes de tractament) consisteix en fer sortides gradualment del centre al seu futur lloc de residència i la quarta fase es realitzen sortides més llargues per tal de facilitar l’accés a les activitats de reinserció.

Can Coll compte amb unes bones instal·lacions com; gimnàs, pista d’esport, servei de menjador, habitacions dobles amb bany, sales comunes…

Algunes de les fotografies que es mostren a continuació són parts de la Comunitat Terapèutica Can Coll.

RIERA MAJOR;  és semblant el CT Can Coll, simplement que aquesta fa un tractament residencial intensiu de quatre mesos i mig dins del centre, amb un posterior seguiment ambulatori en un context urbà de tres mesos més.

Tenen un equip format per un psicòleg, psiquiatre, treballador i educador social.

La població a la que va destinada són persones amb addicció a qualsevol substància que han estat ingressades anteriorment o no a una altre CT i que han tingut una recaiguda i  també persones que contin amb l’ajuda de la seva família per tal de poder-los ajudar.

La Fundació Salut i Comunitat anota; “Durante el último año se han atendido a 80 personas con adicción a la cocaína, al alcohol, o a ambas sustancias simultáneamente, muchas de las cuales presentaban al tiempo otros trastornos psicológicos.” Per tant, creieu que hi ha relació el fet que es consumeixin drogues amb que posteriorment afecti els trastorns psicològics?

El tema que diferència una CT amb l’altre és el treball amb les famílies, és a dir, que des de la segona quinzena de l’ingrés aquets, ja poden entrar en contacte amb els usuaris i obtenir la informació necessària per fer front a la problemàtica que els hi ocupa. Tal i com remarca la FSC “Durante el último año hemos atendido a más de 1.000 personas mediante terapias grupales en las que las familias juegan un papel muy important”. Trobeu necessàries aquestes teràpies grupals per tal de que ajudin al intern a deshabituar-se?

El procés es desenvolupa en dues fases. Primer de tot, es porta a terme un tractament intensiu en medi rural, cosa que facilita als interns a distanciar-se del seu cercle social val a dir que ajuda a la persona en el seu procés de desintoxicació física de les substàncies, la presa de consciència, la motivació per deixar-ho, objectius proposats per aconseguir deixar de consumir…

Pel que fa a la segona fase del tractament, es completa i es posa en practica tot el que anteriorment dins del centre s’havia treballat i ajuda a la persona i a la familia a anar resolent poc a poc les dificultats en les quals es trobi, amb l’objectiu de consolidar l’abstinència.  Es fa un tractament ambulatori intensiu durant tres mesos en els Serveis D’atenció Psicosocial a la ciutat de Barcelona.

Fundación Salud y Comunidad. (2013). Centro Terapéutico Intensivo RIERA MAJOR. Recuperat dia 5 de Desembre del 2013

Fundación Salud y Comunidad. (2013). Centro Terapéutico Estancia Media CAN COLL. Recuperat dia 5 de Desembre del 2013

RECURSOS DROGODEPENDENTS

El consum de drogues i les conseqüències que es deriven d’aquest consum, continua sent un dels problemes socials més importants a nivell de la societat.

A Catalunya des de la creació del Pla de drogodependències de la Generalitat a l’any 1986 s’ha anat creant una important xarxa de serveis que configuren als que anomenem Xarxa D’Atenció als Drogodependents (XAD).La XAD és una xarxa pública d’atenció i seguiment de les drogodependències, formada per 55 centres a tot el territori on s’atén d’una forma ambulatòria a les persones que sol·liciten tractament per addicció a drogues o abús.

En aquell moment es comença a prendre consciència de tota aquella gent que consumeix drogues i és per això que es creen diferents recursos per a la rehabilitació i programes de prevenció pels propis addictes per tal de que els ajudin afrontar la situació en la qual es troben. El tipus de drogues que es consumia i que actualment ha anat evolucionant i canviant degut a l’augment de droga, a la forma de consumir-la, l’edat d’inici… ha obligat a que la Xarxa d’Atenció als Drogodependents vagi variant per adequar el programa a les diferents necessitats emergents.

Les substàncies més consumides durant aquell moment eren;

Tabac; la prevalença global del tabaquisme s’ha mantingut estable des del començament de la dècada de 1980. Mostra una tendència decreixent entre els homes que s’ha vist en increment pel que fa les dones. Tot i així sembla ser que hi ha hagut canvis en l’evolució del consum de tabac a partir del 2006 coincidint amb l’entrada en vigor de la Llei 28/2005

Alcohol; es mostren varis canvis qualitatius en l’evolució dels patrons de consum de begudes alcohòliques, ja que hi ha un descens del consum de vi i l’increment de cervesa i begudes destil·lades. 

Heroïna; presenta un problema greu des dels anys 1980. És un gran factor de risc pel que fa en relació amb la transmissió del VIH i altres malalties infeccioses. Gràcies el tractament de substitució amb metadona a donat peu a que els consumidors d’heroïna acudeixin als serveis assistencials i que es redueixi aquest nombre de persones en tractament.

Cocaïna; l’any 1990 s’observa un augment molt important dels problemes associats al consum. L’evolució del consum de cocaïna a la població general ha anat acompanyada d’un augment significatiu de la demanda de tractament especialitzat per abús i dependència d’aquesta substància.

Cannabis i altres drogues; des de l’any 1990 fins als primers anys del SXXI; s’ha augmentat un gran creixement en el consum de drogues especialment amb els adolescents i joves. El consum d’altres drogues il·legals amb efectes estimulants o al·lucinògens va experimentar un cert creixement durant la dècada de 1990, i va generar una forta alarma social.

Aquestes drogues mencionades són un petit recull per adonar-nos que des de fa molts anys existeix aquest concepte i què amb els temps i actualment cada vegada més han anat augmentat ja sigui per evadir problemes, per sentir-se millor, per buscar diversió, per alterar l’estat físic i psíquic de la persona produint un fals i momentani benestar…

Totes aquestes característiques han portat a potenciar intervencions terapèutiques dirigides a la disminució dels riscos associats al consum, la mortalitat, la qualitat de vida...

Actualment, existeixen serveis de tractament d’addiccions de la Fundació Salut i Comunitat ( entitat sense ànim de lucre, d’àmbit estatal i de projecció internacional) especialitzats en cada una de les drogues mencionades anteriorment. Considero interessant fer un enllaç sobre aquesta Fundació ja que explica cada un dels servis de tractament en el que un drogodependent pot assistir  per tal de fer el procés de deshabituació amb els diferents professionals

http://adicciones.fsyc.org/catala/tractament/consulta-ambulatoria-sap

Aquests serveis de tractament són;

Consulta ambulatoria;

Programa per adolescents i joves

Programa de destabilització

Pisos terapèutics

Tallers sociolaborals

CT intensiu Riera Major

CT estada Mitjana Can Coll

També m’agradaria mencionar i fer referència les diferents associacions que gestionen aquests serveis i programes que són; ATRA, ATART.

ATRA; és una associació que atén a persones amb problemes d’addicció i marginació social. Aquesta, proporciona tractaments d’alta intensitat d’intervenció psicoterapèutiques i psicoeducatives, per facilitar-los el canvi d’estil de vida i la reinserció social.

També col·labora amb diverses plataformes del sector com; “Union de Asociaciones y entidades de Atención al Drogodependiente (UNAD), Federació Catalana de Drogodepdencies, Coordinadora de Comunitats Terapèutiques, Pisos D’inserció”…

ATART; ( Associació Tramuntanta d’Ajut i Reinserció del Toxicòman). Atent i ofereix tractament a les persones afectades de conducta additiva i/o drogodependències de llarga evolució, donant atenció i suport a les famílies.

Per si us interessa més profundament el tema, faig un enllaç per saber-ne més; http://www.grupatra.org/web/index.php/ca/grup-atra/atra-associacio

Per finalitzar, m’agradaria fer una petita reflexió preguntant-me si realment el fet que hi hagi més consum de drogues fa que sigui necessari crear més centres o tallers de deshabituació? O creieu què sense ells la gent es deshabituaria?

Personalment considero què són importants ja crec que ajuden a la persona a trobar-se a ella mateixa, a coneixes… encara que també és interessant qüestionar-nos; es re habituen totalment? Què en penseu? Recauen? Poden entrar cada vegada que vulguin en el procés? 

 

Generalitat de Catalunya. (2012). El consum de drogues a Catalunya. Recuperat 5 de Desembre de 2013, des de http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.

Grup Atra. (2013). Grup Atra. Recuperat dia 4 de Desembre de 2013, des de http://www.grupatra.org/web/index.php/ca/inici

Fundació Salut i Comunitat. (2013). Serveis de tractament de les addiccions. Recuperat dia 5 de Desembre de 2013, des de http://adicciones.fsyc.org/catala/tractament